Josep Guinovart, un dels més destacats pintors espanyols de postguerra, ha mort avui a Barcelona als 80 anys, segons han informat fonts pròximes a la família.
Guinovart ha mort aquesta matinada al no superar l'infart que havia tingut recentment i que el mantenia hospitalitzat. La seva última aparició pública va ser el dia 3 de desembre al Museu d'Història de Catalunya, on va inaugurar una exposició dels seus cartells de compromís social i polític.
Nascut a Barcelona el 20 de març de 1927, Guinovart va ingressar a l'Escola de Mestres Pintors el 1941 i es va iniciar en el treball com a pintor de parets. Posteriorment, va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis del carrer d'Aribau i a la Llotja de Barcelona el 1944.
Estudis a París
El 1946 va obtenir una beca del Foment de les Arts Decoratives per assistir a un curs de dibuix al natural, i el 1952 va tornar a beneficiar-se d'una beca, en aquest cas de l'Estat francès, per estudiar a París. El seu pas per París, encara fòrum d'atracció d'artistes espanyols de la postguerra com Tàpies, Chillida o Palazuelo, va marcar definitivament Guinovart, que des d'aleshores es va dedicar completament a la pintura.
En aquests anys va il·lustrar els llibres Homenaje a Federico García Lorca i Cantos Espirituales Negros. El 1955, Guinovart va fundar el grup Taüll amb Aleu, el també desaparegut recentment Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre altres. Quatre anys després va pintar uns esbossos per a la segona Biennal de Teatre de Barcelona i els decorats de l'obra teatral Fuenteovejuna.
Els reconeixements
El 1980 va presentar tres exposicions simultànies a Madrid, i l'any següent va aconseguir el Premi Ciutat de Barcelona. Amb els anys 80 van arribar els reconeixements internacionals després que el 1982 presentés a Nova York un mural de 36 metres i el 1983 rebés el Premio Nacional de Artes Plásticas, any en què va cedir un conjunt escultòric a Palma de Mallorca.
Posteriorment, el 1987, la seva obra es va tornar a veure recompensada al ser guardonat per la Fundació de les Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) amb el premi de les Arts. El 1992, Guinovart va exposar al Pavelló de Catalunya de l'Expo de Sevilla i aquell mateix any va inaugurar una exposició al BBVA de Barcelona en què va reunir 40 obres recents inspirades en la terra i la naturalesa.
Espai propi a Agramunt
L'octubre del 1994, va fundar a la localitat lleidatana d'Agramunt (Urgell), on va passar la guerra civil i els primers anys de la postguerra, un museu que porta el seu nom, Espai Guinovart, on s'exhibeix de forma permanent la seva obra. El Centre Cultural Conde Duque de Madrid li va dedicar el 1997 una exposició titulada Variaciones, que recollia composicions de pintura i escultura sobre el mar, la música i l'obra de Picasso.
L'agost de l'any següent va realitzar una exposició dedicada a Federico García Lorca que es va inaugurar a Castelldefels (Baix Llobregat) i que va culminar a Granada, la ciutat natal del poeta, amb motiu dels actes commemoratius del centenari del seu naixement. L'última gran exposició antològica sobre l'obra de Guinovart va reunir el 2002 a la Pedrera de Barcelona 60 olis, alguns dels quals van obrir nous camins en la seva trajectòria artística.
A l'exposició que Guinovart va inaugurar a principis de mes al Museu d'Història de Catalunya, i per a la qual va realitzar una obra específica, s'hi poden contemplar actualment mig centenar de cartells on expressa el seu compromís amb associacions culturals, entitats socials i veïnals o partits polítics.
Guinovart ha mort aquesta matinada al no superar l'infart que havia tingut recentment i que el mantenia hospitalitzat. La seva última aparició pública va ser el dia 3 de desembre al Museu d'Història de Catalunya, on va inaugurar una exposició dels seus cartells de compromís social i polític.
Nascut a Barcelona el 20 de març de 1927, Guinovart va ingressar a l'Escola de Mestres Pintors el 1941 i es va iniciar en el treball com a pintor de parets. Posteriorment, va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis del carrer d'Aribau i a la Llotja de Barcelona el 1944.
Estudis a París
El 1946 va obtenir una beca del Foment de les Arts Decoratives per assistir a un curs de dibuix al natural, i el 1952 va tornar a beneficiar-se d'una beca, en aquest cas de l'Estat francès, per estudiar a París. El seu pas per París, encara fòrum d'atracció d'artistes espanyols de la postguerra com Tàpies, Chillida o Palazuelo, va marcar definitivament Guinovart, que des d'aleshores es va dedicar completament a la pintura.
En aquests anys va il·lustrar els llibres Homenaje a Federico García Lorca i Cantos Espirituales Negros. El 1955, Guinovart va fundar el grup Taüll amb Aleu, el també desaparegut recentment Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre altres. Quatre anys després va pintar uns esbossos per a la segona Biennal de Teatre de Barcelona i els decorats de l'obra teatral Fuenteovejuna.
Els reconeixements
El 1980 va presentar tres exposicions simultànies a Madrid, i l'any següent va aconseguir el Premi Ciutat de Barcelona. Amb els anys 80 van arribar els reconeixements internacionals després que el 1982 presentés a Nova York un mural de 36 metres i el 1983 rebés el Premio Nacional de Artes Plásticas, any en què va cedir un conjunt escultòric a Palma de Mallorca.
Posteriorment, el 1987, la seva obra es va tornar a veure recompensada al ser guardonat per la Fundació de les Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) amb el premi de les Arts. El 1992, Guinovart va exposar al Pavelló de Catalunya de l'Expo de Sevilla i aquell mateix any va inaugurar una exposició al BBVA de Barcelona en què va reunir 40 obres recents inspirades en la terra i la naturalesa.
Espai propi a Agramunt
L'octubre del 1994, va fundar a la localitat lleidatana d'Agramunt (Urgell), on va passar la guerra civil i els primers anys de la postguerra, un museu que porta el seu nom, Espai Guinovart, on s'exhibeix de forma permanent la seva obra. El Centre Cultural Conde Duque de Madrid li va dedicar el 1997 una exposició titulada Variaciones, que recollia composicions de pintura i escultura sobre el mar, la música i l'obra de Picasso.
L'agost de l'any següent va realitzar una exposició dedicada a Federico García Lorca que es va inaugurar a Castelldefels (Baix Llobregat) i que va culminar a Granada, la ciutat natal del poeta, amb motiu dels actes commemoratius del centenari del seu naixement. L'última gran exposició antològica sobre l'obra de Guinovart va reunir el 2002 a la Pedrera de Barcelona 60 olis, alguns dels quals van obrir nous camins en la seva trajectòria artística.
A l'exposició que Guinovart va inaugurar a principis de mes al Museu d'Història de Catalunya, i per a la qual va realitzar una obra específica, s'hi poden contemplar actualment mig centenar de cartells on expressa el seu compromís amb associacions culturals, entitats socials i veïnals o partits polítics.