El terrorisme islamista va tornar a atacar ahir al matí al cor d'Algèria. Almenys 67 persones van morir, segons fonts hospitalàries, i més d'un centenar van resultar ferides en dos atemptats amb cotxe bomba perpetrats a Alger de manera gairebé simultània. Una de les explosions va afectar de ple l'edifici que acull les oficines de l'ONU a la capital algeriana. Com a mínim 11 treballadors de l'organització internacional hi van perdre la vida i 11 més estaven desapareguts. Es tracta de la massacre més terrible perpetrada al país des de la guerra civil dels anys 90.
La primera explosió va ser la més mortífera i es va produir a prop de la seu del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, un edifici nou d'estil morisc, al barri de Ben Aknun. Un suïcida va estavellar un cotxe bomba contra un autobús ple d'estudiants, que va quedar totalment destruït. El cotxe bomba, que va matar també un policia i dos guàrdies republicans que vigilaven la seu judicial, va acabar encastat en un centre comercial. Desenes de persones continuaven a última hora d'ahir sota la runa.
Uns minuts després, un altre cotxe bomba va esclatar a l'elegant barri de Hydra, a la zona alta de la ciutat, on s'ubiquen nombroses representacions diplomàtiques estrangeres. L'esclat va afectar l'edifici de l'ONU, que acull les oficines de l'Alt Comissariat per als Refugiats (ACNUR) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
ESCALADA
Durant la guerra civil la zona de Hydra no va ser mai un objectiu, de manera que l'atemptat d'ahir s'interpreta com una nova baula en l'escalada de terror dels islamistes. L'Alt Comissari per als Refugiats, Antonio Guterres, va afirmar que no tenia "cap dubte que l'objectiu era l'ONU".
L'organització Al-Qaida al Magrib Islàmic, anteriorment conegut com a Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC), es va atribuir ahir al vespre la matança. Però, abans que ho fes, de fet ningú dubtava de l'autoria. I és que aquest grup ja havia portat a terme atacs similars, encara que de menys magnitud, com el perpetrat a Alger l'11 d'abril passat, que va causar 33 morts i més de 200 ferits.
A ningú li va passar tampoc per alt el fet que aquesta nova matança ha tingut lloc un dia 11, una data que, després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 contra les Torres Bessones de Nova York i Washington, sembla que s'ha convertit en emblemàtica per als islamistes. Uns quants atemptats posteriors, inclòs l'11-M a Madrid, han estat perpetrats el dia 11.
El Ministeri d'Interior algerià va xifrar el nombre de víctimes dels dos atacs d'ahir en 26 morts i 177 ferits, encara que va subratllar que el saldo era provisional. Però les fonts hospitalàries van assenyalar que almenys hi havia 67 morts.
La ciutat va quedar sumida en un estat de commoció. Les principals avingudes van quedar semidesertes. El primer ministre, Abdelaziz Belkhadem, va anul.lar una reunió del Govern per anar a visitar els ferits.
CONDEMNES
Els missatges de condemna internacional es van multiplicar. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, la va expressar "en els termes més enèrgics" i va subratllar que treballava amb les autoritats locals per esbrinar la sort dels treballadors desapareguts. A Washington, un portaveu de la Casa Blanca va qualificar els autors de l'atemptat "d'enemics de la humanitat que ataquen els innocents".
La primera explosió va ser la més mortífera i es va produir a prop de la seu del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, un edifici nou d'estil morisc, al barri de Ben Aknun. Un suïcida va estavellar un cotxe bomba contra un autobús ple d'estudiants, que va quedar totalment destruït. El cotxe bomba, que va matar també un policia i dos guàrdies republicans que vigilaven la seu judicial, va acabar encastat en un centre comercial. Desenes de persones continuaven a última hora d'ahir sota la runa.
Uns minuts després, un altre cotxe bomba va esclatar a l'elegant barri de Hydra, a la zona alta de la ciutat, on s'ubiquen nombroses representacions diplomàtiques estrangeres. L'esclat va afectar l'edifici de l'ONU, que acull les oficines de l'Alt Comissariat per als Refugiats (ACNUR) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
ESCALADA
Durant la guerra civil la zona de Hydra no va ser mai un objectiu, de manera que l'atemptat d'ahir s'interpreta com una nova baula en l'escalada de terror dels islamistes. L'Alt Comissari per als Refugiats, Antonio Guterres, va afirmar que no tenia "cap dubte que l'objectiu era l'ONU".
L'organització Al-Qaida al Magrib Islàmic, anteriorment conegut com a Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC), es va atribuir ahir al vespre la matança. Però, abans que ho fes, de fet ningú dubtava de l'autoria. I és que aquest grup ja havia portat a terme atacs similars, encara que de menys magnitud, com el perpetrat a Alger l'11 d'abril passat, que va causar 33 morts i més de 200 ferits.
A ningú li va passar tampoc per alt el fet que aquesta nova matança ha tingut lloc un dia 11, una data que, després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 contra les Torres Bessones de Nova York i Washington, sembla que s'ha convertit en emblemàtica per als islamistes. Uns quants atemptats posteriors, inclòs l'11-M a Madrid, han estat perpetrats el dia 11.
El Ministeri d'Interior algerià va xifrar el nombre de víctimes dels dos atacs d'ahir en 26 morts i 177 ferits, encara que va subratllar que el saldo era provisional. Però les fonts hospitalàries van assenyalar que almenys hi havia 67 morts.
La ciutat va quedar sumida en un estat de commoció. Les principals avingudes van quedar semidesertes. El primer ministre, Abdelaziz Belkhadem, va anul.lar una reunió del Govern per anar a visitar els ferits.
CONDEMNES
Els missatges de condemna internacional es van multiplicar. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, la va expressar "en els termes més enèrgics" i va subratllar que treballava amb les autoritats locals per esbrinar la sort dels treballadors desapareguts. A Washington, un portaveu de la Casa Blanca va qualificar els autors de l'atemptat "d'enemics de la humanitat que ataquen els innocents".
2 comentaris:
només enemics de la humanitat? són monstres que no tenen ni cor ni fetge ni ànima,ni seny, ni enteniment...no són persones aquelles que fan quelcom per matar a altres persones del tot innocents...si han de matar i que consti que no en sóc partidaria de les matances que ho facin als llocs pertinents....malgrat tot perquè hi ha una ONU,perque hi ha un PAPA, perque hi han uns mandataris, perque hi ha Déu...si només amb la paraula hi hauria prou per aturar les guerres...però som humans i com a tals monstres i després diuen que ens han fent a imagen i semejanza de Dios de quin cony de Déu?
Aquesta pregunta també ma l'he feta jo Rosa i saps que passa?? que jo no crec en déu, per tant...
Publica un comentari a l'entrada